Vés al contingut

Cornelis Escipions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCornelis Escipions
(la) Cornelii Scipiones Modifica el valor a Wikidata

La tomba dels Escipions
Dades
Tipusstirps Modifica el valor a Wikidata
Períodeantiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Part deGens Cornèlia Modifica el valor a Wikidata

Els Cornelis Escipions (en llatí: Cornelii Scipiones) foren una família romana molt destacada el temps de la República. Era una branca d'origen patrici de la gens Cornèlia, i els seus membres portaven el cognomen d'Escipió (en llatí: Scipio, 'bastó'). Els seus membres més il·lustres es destacaren sobretot en les guerres de la República el segle iii aC, principalment durant la Segona Guerra Púnica, essent el més famós de tots Escipió l'Africà, un dels grans generals i estrategues de l'antiga Roma i vencedor a la Batalla de Zama (202 aC).[1][2][3]

El primer dels Escipions coneguts és Publi Corneli Escipió, qui fou tribú amb potestat consolar els anys 395 i 394 aC. Els més celebrats de la família arribaren cinc generacions després, amb els germans Gneu i Publi Corneli Escipió i els fills d'aquest darrer, Escipió l'Africà i Escipió l'Asiàtic, destacats sobretot en les campanyes contra Cartago a final del segle iii aC. Els darrers membres de la família es troben durant el final de la República, el segle i aC; encara que, durant l'Imperi, també es documenten Escipions, alguns dels quals assoliren el consolat, la seva descendència dels Escipions originals no és segura, atès que podria tractar-se d'un cognomen recuperat per altres membres de la gens Cornèlia. El darrer Corneli Escipió registrat va ser un àugur de finals del segle iii.[4]

Cognomen

[modifica]

En llatí, Escipió (scipio) significa 'bastó' o 'vara', i es deia que el primer a ser anomenat així va ser un Corneli que servia de bastó o guia al seu pare, que era cec (patrem pro baculo regebat: 'guiava al seu pare com un bastó'). Aquest nom el va transmetre als seus fills, que el van usar com a cognomen hereditari per la família.[5]

Personatges

[modifica]

Els personatges més desatacats foren els següents:

Arbre genealògic

[modifica]
Publi Corneli
Escipió
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Luci Corneli
Escipió
Publi Corneli
Escipió
 
 
Publi Corneli
Escipió Barbat
?
 
 
Luci Corneli
Escipió Barbat
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gneu Corneli
Escipió Àsina
Mani Pomponi
Mató
Luci Corneli
Escipió
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Publi Corneli
Escipió Àsina
Pompònia
 
Publi Corneli
Escipió
Luci Emili
Paulus
Gneu Corneli
Escipió Calvus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Luci Corneli
Escipió Asiàtic
Publi Corneli
Escipió Africà
 
Emília
Tèrcia
 
 
Luci Emili
Paulus Macedònic
Publi Corneli
Escipió Nasica
Gneu Corneli
Escipió Hispal
 
Paula
Cornèlia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Luci Corneli
Escipió
Gneu Corneli
Escipió
Luci Corneli
Escipió
Publi Corneli
Escipió
 
 
Tiberi
Semproni Grac
 
Cornèlia
la Menor
Cornèlia
la Major
 
Publi Corneli
Escipió Nasica
Còrculum
Gneu Corneli
Escipió Hispà
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Corneli Escipió
Asiagen Comat
Luci Corneli
Escipió
Publi Corneli
Escipió
Publi Corneli
Escipió Emilià
 
SempròniaGermans GracsPubli Corneli
Escipió Nasica
Serapió
Quint Cecili
Metel Macedònic
Gneu Corneli
Escipió
 
 
 
 
 
 
 
Vaciena
 
Luci Corneli
Escipió Asiagen
 
 
Luci Licini
Cras
Publi Corneli
Escipió Nasica
 
Cecília
Metel·la
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Luci Corneli
Escipió
Asiagen Emilià
Cornèlia
 
Publi Sesti
 
 
Licínia
 
Publi Corneli
Escipió Nasica
Quint Cecili
Metel Pius
Cornèlia
 
Publi Corneli
Lèntul
Marcel·lí
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Luci Licini
Cras Escipió
Quint Cecili
Metel
Pius Escipió
Gneu Corneli
Lèntul Marcel·lí



A més, hi hagué altres membres la relació dels quals amb aquesta dinastia és desconeguda:

Tomba

[modifica]

Com moltes altres famílies romanes, els Escipions posseïen un lloc d'enterrament a Roma, on s'enterraven tots els membres de la família. La tomba dels Escipions, datada del segle iii aC i redescoberta l'any 1780, es trobava prop de la Porta Capena, i és una de les restes més interessants del període republicà. Es va descobrir a l'esquerra de la Via Àpia, a uns 400 passos de la moderna Porta de San Sebastiano.[5]

La tomba conté una de les majors col·leccions d'inscripcions llatines d'època arcaica, i ha estat una important font d'informació sobre el període republicà.[6]

Referències

[modifica]
  1. Torregaray Pagola, Elena «Contribución al estudio de la memoria como instrumento en Historia Antigua La transmisión de la memoria de los "Cornelii Scipiones"». Latomus, 61, 2, 2002, pàg. 295–311. ISSN: 0023-8856.
  2. Marín Díaz, María Amalia «La emigración itálica a Hispania en el siglo II a. C». Studia Historica. Historia Antigua, 4, 1986. ISSN: 2530-4100.
  3. Ble, Eduard; Lacruz, Sandra; Noguera Guillén, Jaume; Valdés, Pau «La Palma: Un campamento de Publio Cornelio Escipión “Africano” durante la Segunda Guerra Púnica en Iberia». Ex novo: revista d'història i humanitats, 2011, pàg. 105–132. ISSN: 2385-3638.
  4. González Blanco, Antonino; Cunchillos, Jesús-Luis; Molina Martos, Manuel. El mundo púnico: historia, sociedad y cultura : Cartagena, 17-19 de noviembre de 1990. Editora Regional de Murcia, 1994, p. 51. ISBN 978-84-7564-160-7. 
  5. 5,0 5,1 Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 739. 
  6. Séneca. Séneca: Obras completas (nueva edición integral): precedido de la biografia del autor. Wisehouse, 2022. ISBN 978-91-8030-581-5.